Un musical que fa més gran Oscar Wilde i el teatre català

Deia el Catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona, Jordi Gracia, que si encara es podia representar al teatre una obra de Shakespeare amb èxit de públic és que les humanitats no estan tan mortes. Però, és clar, un pensa que perquè un clàssic de la literatura universal arribi a tots els públics del segle XXI ha d'haver estat adaptada de forma intel·ligent, precisa, enginyosa. I això és el que ha fet la companyia EGOS Teatre amb l'obra El crim de Lord Arthur Savile, d'Oscar Wilde, que es representa a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Estem davant d'un musical. Sobre l'escenari apareix un mag, Sèptimus, qui pronostica a Lord Arthur Savile que properament es casarà, però també li diu que tard o d'hora acabarà assassinant cruelment algú de la seva família. Lord Arthur, que s'estima profundament la seva promesa, vol avançar-se al seu destí cometent el crim abans de casar-se, ja que llavors, la seva xicota passarà a formar part de la seva família i, per tant, ella mateixa podria ser la víctima. Però al destí no se l'enganya tan fàcilment i Lord Arthur veurà com els seus intents es van frustrant mentre s'apropa el dia del casament.

EGOS Teatre (que s'ha encarregat de l'adaptació, la música i les lletres de les cançons, així com de la posada en escena) no només ha sabut mostrar l'essència i l'humor d'Oscar Wilde, sinó que, a més, ha dut a l'escenari una proposta actualitzada digna dels grans musicals, amb un llenguatge i uns recursos escènics que fan que aquesta obra sigui una de les imprescindibles d'aquesta temporada per a totes les edats. A El crim de Lord Arthur Savile tots els personatges són importants, fins i tot els músics que romanen en un segon pla i un dels encerts d'EGOS és precisament l'engranatge perfecte que creen entre música, intèrprets, text, actors i recursos escènics. Cadascuna d'aquestes parts reforça les altres. Això que pot semblar una obvietat no ho és tant quan un es troba amb certs musicals on hi ha més artificiositat que coherència, on es busca ser més efectista que efectiu.

El que fa la companyia amb el text de Wilde és un espectacle d'aquells que no s'obliden i que dignifica el gènere dels musicals. És brillant fins al més mínim detall. I que tot això surti d'un grup de joves de la pedrera de l'Institut del Teatre de Barcelona que es van unir fa només sis anys, és digne de treure's el barret. Per obres com aquesta el teatre català pot anar pel món amb el cap ben alt.