"He volgut trencar tòpics sobre l'univers femení i el judaisme"
Manel Haro. Barcelona (Text i foto ©) [Publicat a Llegir en cas d'incendi]
Quatre històries entre mares i filles són el fil conductor de la nova novel·la d'Isabel-Clara Simó, Amor meva (Edicions 62), guanyadora del Premi Joanot Martorell 2010. Rut, Regina, Pat i Dèbora conformen una nissaga familiar de dones amb arrels jueves que, per circumstàncies diferents que viuen, han de lluitar per sortir endavant soles o bé defensar aferrissadament la seva identitat, sigui cultural o sexual.
"El fet que les dones siguin d'arrels jueves és perquè necessitava mostrar certa marginalitat contra la que havien de plantar cara, como és el cas de la Rut, que des de ben petita ha d'amagar el seu origen per tal de trobar una feina i sortir-se'n una vegada s'ha quedat orfe", ha explicat avui Simó. El títol Amor meva, que en principi havia de ser La meva mare i jo, fa referència no només a aquest univers femení sinó també a alguna relació lèsbica que hi ha a la novel·la i que és motiu de lluita en una d'aquestes dones per aconseguir el seu alliberament sexual. "Sempre m'han interessat les escenes de sexe explícit i directe a les meves novel·les, però en aquesta ocasió he volgut atenuar-les una mica per tal que no se'm mengés la resta d'històries", ha matisat l'autora.
Amor meva és també un retrat social del segle XX, a través de cadascuna d'aquestes quatre vivències femenines que es passegen per Barcelona, París o Londres, tot i que Simó ha volgut recalcar que en cap cas es tracta d'una novel·la de caràcter històric, sinó que el marc social es veu a través dels ulls i dels sentiments dels personatges. Amb aquesta novel·la, l'autora d'Alcoi ha volgut trencar tòpics sobre les relacions entre mares i filles, tractant aquesta qüestió des de diferents punts de vista, i també sobre el judaisme, ja que "al llibre hi ha una crítica a l'administració israeliana per la seva agressivitat contra el poble palestí".
Després del seu breu pas per la política com a candidata a ocupar un escó al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència, Simó assegura que seguirà interessada en el que facin els seus companys de partit, encara que prefereix està dedicada a la seva "obsessió de tota la vida", la literatura.
"El fet que les dones siguin d'arrels jueves és perquè necessitava mostrar certa marginalitat contra la que havien de plantar cara, como és el cas de la Rut, que des de ben petita ha d'amagar el seu origen per tal de trobar una feina i sortir-se'n una vegada s'ha quedat orfe", ha explicat avui Simó. El títol Amor meva, que en principi havia de ser La meva mare i jo, fa referència no només a aquest univers femení sinó també a alguna relació lèsbica que hi ha a la novel·la i que és motiu de lluita en una d'aquestes dones per aconseguir el seu alliberament sexual. "Sempre m'han interessat les escenes de sexe explícit i directe a les meves novel·les, però en aquesta ocasió he volgut atenuar-les una mica per tal que no se'm mengés la resta d'històries", ha matisat l'autora.
Amor meva és també un retrat social del segle XX, a través de cadascuna d'aquestes quatre vivències femenines que es passegen per Barcelona, París o Londres, tot i que Simó ha volgut recalcar que en cap cas es tracta d'una novel·la de caràcter històric, sinó que el marc social es veu a través dels ulls i dels sentiments dels personatges. Amb aquesta novel·la, l'autora d'Alcoi ha volgut trencar tòpics sobre les relacions entre mares i filles, tractant aquesta qüestió des de diferents punts de vista, i també sobre el judaisme, ja que "al llibre hi ha una crítica a l'administració israeliana per la seva agressivitat contra el poble palestí".
Després del seu breu pas per la política com a candidata a ocupar un escó al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència, Simó assegura que seguirà interessada en el que facin els seus companys de partit, encara que prefereix està dedicada a la seva "obsessió de tota la vida", la literatura.
0 comentarios:
Publicar un comentario