"La por a parlar va fer que no hi hagués novel·la catalana d'exili"
Manel Haro. Barcelona (text i foto ©)
Ni les dones van ser alienes a la Guerra Civil ni l'exili va ser només cosa d'homes. Això últim és el que reivindica l'autora Marta Pessarrodona al seu nou llibre, L'exili violeta (El exilio violeta en castellà) on fa un repàs exhaustiu a les escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939, just quan acabava la guerra. Al noms més coneguts, com la dramaturga Margarida Xirgu i les escriptores Mercè Rodoreda i Teresa Pàmies, s'afegeixen altres casos menys referenciats quan es parla de l'exili, com els de la pintora Roser Bru, l'autora Anna Murià o la poeta Clementina Arderiu.
Pessarrodona ha volgut recordar que "la por a parlar va fer que no hi hagués novel·la catalana d'exili" i ha puntualitzat que quan parla d'exili es refereix tant a l'interior com a l'exterior, ja que algunes de les dones citades al llibre també van patir a casa, com va ser el cas de l'escriptora Lola Anglada (autora del conte antifeixista El més petit de tots), que va haver de tancar-se a un pis de Barcelona durant un temps fins que va poder anar a viure a Tiana (Maresme).
L'autora, que el mes de febrer va publicar França 1939: la cultura catalana exiliada (Ara Llibres), recupera així dos dels seus temes predilectes: l'exili i la dona. De fet, alguns dels noms de L'exili violeta (Meteora) ja els va tractar a Donasses (Destino, 2006): Frederica Montseny, Aurora Bertrana, Irene Polo o Rodoreda. "L'exili violeta no és un llibre erudit, sinó més aviat una reflexió que en faig a partir de la informació que he anat acumulant des de què vaig escriure Mercè Rodoreda i el seu temps (Rosa dels Vents, 2005)", ha matisat Pessarrodona. Aquest nou llibre de l'autora ha estat coeditat juntament amb la ONG Dones per la Llibertat i la Democràcia.
0 comentarios:
Publicar un comentario