sábado, 3 de diciembre de 2011

Un musical que fa més gran Oscar Wilde i el teatre català


Deia el Catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona, Jordi Gracia, que si encara es podia representar al teatre una obra de Shakespeare amb èxit de públic és que les humanitats no estan tan mortes. Però, és clar, un pensa que perquè un clàssic de la literatura universal arribi a tots els públics del segle XXI ha d'haver estat adaptada de forma intel·ligent, precisa, enginyosa. I això és el que ha fet la companyia EGOS Teatre amb l'obra El crim de Lord Arthur Savile, d'Oscar Wilde, que es representa a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Estem davant d'un musical. Sobre l'escenari apareix un mag, Sèptimus, qui pronostica a Lord Arthur Savile que properament es casarà, però també li diu que tard o d'hora acabarà assassinant cruelment algú de la seva família. Lord Arthur, que s'estima profundament la seva promesa, vol avançar-se al seu destí cometent el crim abans de casar-se, ja que llavors, la seva xicota passarà a formar part de la seva família i, per tant, ella mateixa podria ser la víctima. Però al destí no se l'enganya tan fàcilment i Lord Arthur veurà com els seus intents es van frustrant mentre s'apropa el dia del casament.

EGOS Teatre (que s'ha encarregat de l'adaptació, la música i les lletres de les cançons, així com de la posada en escena) no només ha sabut mostrar l'essència i l'humor d'Oscar Wilde, sinó que, a més, ha dut a l'escenari una proposta actualitzada digna dels grans musicals, amb un llenguatge i uns recursos escènics que fan que aquesta obra sigui una de les imprescindibles d'aquesta temporada per a totes les edats. A El crim de Lord Arthur Savile tots els personatges són importants, fins i tot els músics que romanen en un segon pla i un dels encerts d'EGOS és precisament l'engranatge perfecte que creen entre música, intèrprets, text, actors i recursos escènics. Cadascuna d'aquestes parts reforça les altres. Això que pot semblar una obvietat no ho és tant quan un es troba amb certs musicals on hi ha més artificiositat que coherència, on es busca ser més efectista que efectiu.

El que fa la companyia amb el text de Wilde és un espectacle d'aquells que no s'obliden i que dignifica el gènere dels musicals. És brillant fins al més mínim detall. I que tot això surti d'un grup de joves de la pedrera de l'Institut del Teatre de Barcelona que es van unir fa només sis anys, és digne de treure's el barret. Per obres com aquesta el teatre català pot anar pel món amb el cap ben alt.

viernes, 2 de diciembre de 2011

‘Puedo explicarlo todo’, Xavier Velasco

Puedo explicarlo todo
Xavier Velasco
Editorial Alfaguara
1ª edición, octubre de 2011
744 páginas
ISBN 9788420408477


Les voy a hablar de un tipo excéntrico a más no poder. Se llama Isaías Balboa y escribe libros de autoayuda cuyos ejemplares jamás consigue vender. Dinero parece que le sobra, puesto que se montó una imprenta con la que mantiene su negocio de impresión de facturas falsas para quien lo necesite. Pero ese imperio editorial que él cree controlar no se sustenta con las ventas de sus obras (él se las publica), sino con las ínfulas de grandeza que lo elevan al olimpo de los se creen postulados al Premio Nobel de Literatura. Lo más raro, no obstante, es que el tipo busca inspiración en la derrota y en la desesperación de la gente y qué mejor lugar para ello que los velatorios. Oye, y si se tiene que llevar a la cama a alguna viuda para darle consuelo (además del pésame y una copia de su último libro), ni lo duda: el negocio es el negocio.

Pero este tipo malcarado, egocéntrico, buitre y fantasmón no es el conductor de esta historia mexicana de amores y desamores, de promesas y de traiciones, de víctimas y de asesinos, de gurús y de ingenuos. Aquí el que lleva la voz cantante (por así decirlo, porque ni él mismo sabe lo qué quiere) es Joaquín: el discípulo de don Isaías Balboa (su negro, en realidad), el más digno sucesor de su ideología y el que más dispuesto está a traicionarlo. También es el hijo de una mujer desquiciada y violenta, víctima de los deslices del gañán de su marido, Manolo, quien no duda en cepillarse a su vecinita mientras el marido de ésta le va montando un fraudulento negocio para que el adúltero se enriquezca. Joaquín va a tener que lidiar con los fantasmas de su pasado para seguir adelante y, de paso, conquistar el amor de dos mujeres que tampoco parecen saber cuál es su senda en la vida.

Todo este catálogo de personajes desorientados son solamente una parte de los muchos que van apareciendo en Puedo explicarlo todo, la nueva novela del mexicano Xavier Velasco. Se trata de una divertida sucesión de disparates, pero vertidos con suma inteligencia y escritos con precisión. También es una novela rotunda, con diálogos desesperados e incluso crueles (aquella desesperación y crueldad que se filtran en la sangre cuando a uno ya no le queda más remedio). Dicho de otro modo: estamos ante una tragicomedia mexicana de amor y sobre la búsqueda del sentido. Una tragicomedia, por cierto, que podría adaptarse a cualquier escenario donde las grandes crisis (económicas o existenciales) hacen que las personas queden arrinconadas de la sociedad.

Puedo explicarlo todo está hábilmente estructurada para que el lector tenga que seguir leyendo. Xavier Velasco huye del relato lineal y va haciendo saltos temporales mientras nos va presentando (con gran dominio del ritmo narrativo) los diversas situaciones que, poco a poco, reconstruyen el tortuoso pasado de los personajes y su incierto presente. De esa manera, el autor consigue que sintamos cierta complicidad por cada uno de los personajes, incluyendo los malísimos, y al final de la lectura nos quede la sensación de que la cosa podría haberse aguantado con cien páginas menos, pero nadie le hubiese echado en cara cien páginas más. ¿Qué se podía esperar de Xavier Velasco, un hombre que hizo un curso de ventrílocuo para cederle la palabra a un títere reconvertido en crítico literario para que le presentase la novela? Pues un espectáculo tan ingenioso como el que nos encontramos en Puedo explicarlo todo.