jueves, 7 de abril de 2011

'L'home de la maleta', Ramon Solsona

L'home de la maleta
Ramon Solsona
Proa Editorial
1ª edició, febrer de 2011
Gènere: Novel·la
295 pàgines
ISBN: 9788475882208


Des de fa temps, la literatura catalana viu un debat al voltant de la conveniència d'utilitzar l'argot en les novel·les. ¿S'ha de respectar la normativa i escriure en un llenguatge purament literari o els autors poden recórrer als barbarismes, tal qual succeeix moltes vegades en el llenguatge oral? Tot i que alguns escriptors han temptejat aquest terreny en les seves obres (Teresa Solana o el propi Ramon Solsona són un parell d'exemples), ningú ho ha fet d'una manera tan clara i directa com Solsona en L'home de la maleta, novel·la que li ha valgut el Premi Sant Jordi, un dels guardons més prestigiosos de la nostra literatura.

Solsona crea un personatge irritable, un home gran, rondinaire, que veu com la societat es converteix massa ràpidament en allò que abans semblava impossible: relacions homosexuals, famílies monoparentals, assimilació de la immigració o el tracte poc respectuós d'un nen cap al seu avi. El discurs el porta tota l'estona aquest protagonista, que, per una banda, es dedica a recordar la seva infància i joventut i, per l'altra, analitza sota els seus valors morals (sota l'educació que ell ha rebut), el que veuen els seus ulls en el segle XXI. L'home, el de la maleta, parla un català ple de castellanismes massa exagerat que pot fer que el lector no ho vegi versemblant i, en conseqüència, s'allunyi del personatge i de la novel·la.

Costa creure que una persona digui a la vegada "llamar l'atenció", "antes", "aplausos", "he tingut de batallar", "ànimos", "qüento", "sillón", "apellido", "hasta", "lograr", "crimen", "etivocar" o "llimpiesa", però sobretot costa de creure quan aquest personatge utilitza, en el mateix discurs, altres expressions més cultes, perquè acaba semblant una barreja massa forçada. I utilitzo el verb "semblar" perquè, tenint en compte el rigor lingüístic de l'autor, ningú més que ell sap si aquest parlar tan exagerat se l'ha trobat de debò, però en qualsevol cas s'ha de tenir present l'ampli ventall de lectors que pot arribar a aquesta novel·la i que potser a molts d'ells (de nosaltres) els acabarà grinyolant el personatge.

La novel·la proposa una història entretinguda que desperta el nostre interès molt ràpidament, però quan s'arriba a la meitat del llibre, un acaba esperant que passi alguna cosa diferent, ja que l'autor dedica masses pàgines a acumular situacions que no quadren en la ment del protagonista i això deixa una sensació de repetició que pot cansar al lector. De qualsevol manera, tot s'ha de dir, aquesta és una novel·la arriscada i sempre és d'agrair que els autors apostin per experimentar en literatura i amb la llengua, encara que a alguns no ens convenci el resultat. Això sempre estimula el debat i fa avivar la nostra cultura.

1 comentarios:

annie_apple dijo...

Quants capítols té? :)