sábado, 18 de septiembre de 2010

Creiem que la Setmana del Llibre en Català ha tornat a punxar!


Malauradament, creiem que la Setmana del Llibre en Català ha tornat a punxar. Aquest any hem anat a visitar-la amb moltes expectatives, ja que considero que aquesta és una gran oportunitat perquè editors, autors i lectors es trobin en una cita cultural on puguin intercanviar les seves inquietuds literàries. Les editorials petites tindrien l'oportunitat de donar a conèixer els seus autors; les grans podrien recordar que, a més de les seves estrelles de temporada, també tenen altres noms que valen la pena; els lectors disposarien d'un ampli ventall d'autors per tal de repetir, al setembre, un Sant Jordi en versió més llarga i exclusivament catalana; les editorials tindrien l'oportunitat de vendre més llibres i la cultura catalana podria sortir reforçada.

En canvi, a la Setmana del Llibre en Català ens trobem amb una gran carpa on es venen títols que perfectament podem trobar a qualsevol llibreria durant tot l'any. És més, sembla que hi ha menys varietat que a les botigues, però més exemplars dels supervendes. Els autors que vénen a signar no són suficients i sembla sorprenent que els autors estrelles siguin el Gerard Piqué (un futbolista) i l'Elizabeth Kostova (una escriptora d'Estats Units). La pregunta seria que per quina raó no s'agafa el model de la Feria del Libro de Madrid i es fa a petita escala al parc de la Ciutadella? Imagineu diverses carpes de botigues o editorials on autors coneguts i desconeguts promocionessin la seva obra i on els lectors es podrien apropar com ho fan cada Sant Jordi. Imagineu també que els actes que es fessin estiguessin més íntimament relacionats amb la literatura catalana i no amb temes que es venen com si fossin literaris.

La Setmana del Llibre en Català és, no ho neguem, una gran pèrdua de temps i diners. Si realment creiem que la literatura catalana és el gegant que es va presentar a la Fira del Llibre de Frankfurt, com és possible que tots (editors, autors i lectors) ens conformem amb una carpa on es venen llibres i amb quatre cadires, gairebé sempre buides, davant d'un escenari on es fan actes que semblen pensats el dia abans. Aquesta punxada coincideix, no ho oblidem, amb el tancament de la llibreria Ona i de la distribuïdora Arc de Berà, un símptoma de què alguna cosa falla. Si realment, no podem fer les coses bé, per què fer-les?

Manel Haro
(publicat a
www.llegirencasdincendi.com)

0 comentarios: